Una Trail cultural

 

La cursa està pensada per unir els pobles que baixen falles a l’Alt Àneu: Isil, Alós i València. La idea és recuperar els antics camins entre pobles, donar a conèixer l’entorn natural i el patrimoni cultural i potenciar l’esport.

El 2015 Les Falles del Pirineu van ser declarades Patrimoni Immaterial de la humanitat per la UNESCO. De tradició ancestral, es celebren al voltant del solstici d’estiu, les nits de Sant Joan i Sant Pere. Les Falles de la vall són troncs de fusta normalment de pi que s’asclen i s’emplenen amb tascons de bedoll. Un cop al Faro s’encenen i es baixen en filera fins al poble.

 

km 0 | Isil

Començarem el recorregut pel Camí dels Ponts Romànics. Al Pont d’Isil, del segle XI, destaca l’arc format per dovelles fetes amb lloses allargades. Seguirem per un sender seguint el riu fins a arribar al Pont de pedra d’Alós, d’una sola arcada, també del segle XI.

 

 

 

 

km 3.5 | Alós

Tot seguit trobarem l’església de Sant Lliser dels segles XII I XIII, destaquem la portalada, formada per tres arquivoltes de mig punt, amb capitells esculpits amb cares humanes, a l’interior hi trobarem dues piques d’oli i una baptismal. En el cementiri hi ha una fossa comuna en memòria dels maquis.

Creuarem el poble d’Alós i pujarem fins a la presa, on s’aprofitava la força de l’aigua per fer llum, travessarem el torrent de Moredo i seguirem un camí ample fins a arribar a un petit sender amb un pendent molt forta per on baixen els fallaires. A dalt el Faro trobarem les falles plantades assecant-se. A Alós la festa es va recuperar el 2014 i la baixada es fa el primer dissabte de juliol.

 

km 7 | Lapre

Seguirem per un camí planer amb fantàstiques vistes a la vall fins a arribar a les Bordes de Lapre on trobarem plantades les Falles d’Isil. La nit de Sant Joan els fallaires les porten fins al Faro i les baixen fins al poble on els espera la Xaranga que, tot tocant la marxa dels fallaires, els acompanya fins a la Falla Maior, on es llencen les falles i es ballen les danses tradicionals. Les falles d’Isil són les úniques que no s’han deixat de baixar mai, i que van ser declarades Patrimoni d’Interès Nacional el juny de l’any 2010. Seguirem pel camí dels fallaires que ens portarà a les Bordes d’Airoto i d’allà baixarem per un camí fressat d’avellaners fins al com de la Molina (Isil), on ens podrem refrescar. Ens trobem al Km 10 (Isil), punt on acaba el circuit de la Marxa.

 

km 12 | Àrreu

Emprendrem el camí cap a Àrreu, poble que es va despoblar als anys 80 i on actualment viu una persona. Podrem observar l’església de Sant Serni, preromànic del segle X, de la qual destaquen les piques d’oli i baptismal i la talla de fusta de sant Serni que actualment es troben a Borén. En el camí hi ha murs i alguna cabana de pedra seca i unes magnífiques vistes al Tésol. Sortirem en direcció a les runes de l’antic poble d’Àrreu que va ser destruït per una allau l’any 1803 i reconvertit en bordes.

 

 

km 13 | Mare de Déus de les Neus

Creuarem el torrent i de seguit trobarem l’ermita romànica de la Mare de Déu de les Neus, dels segles XI i XII, amb absis d’una sola nau i un carreu situat damunt la porta on apareix, representat en alt relleu, un Crismó trinitari de sis braços inscrits dins un cercle. La talla romànica de fusta de la Mare de Déu de les Neus es treu cada 5 d’agost quan es celebra l’aplec.
Al sortir de l’ermita observarem les runes del que fou el castell d’Àrreu, i continuarem per un camí planer preciós envoltat de bedolls i freixes fins a baixar cap a Sorpe.

 

Km 15 | Sorpe

A Sorpe hi ha l’església romànica de sant Pere del segle XII, on, a més de la talla de fusta de Sant Pere i una pica d’oli i una baptismal, destacarem les restes de pintura mural i un retaule renaixentista del segle XVI. Travessarem el poble i ens podrem refrescar a la font i els safaretjos.

Sortirem en direcció als camins de Memòria Històrica, fins a la Borda d’Aspà, concretament al prat de Fuster on van ser afusellats deu homes de la vall per les tropes franquistes el 1938 i que fins al 2020 no van ser recuperades les seves restes. Seguirem un corriol fins a la Serradora de Sorpe, en projecte de recuperació, la serradora era una màquina que moguda per la força de l’aigua, serrava els troncs per transformar-los en taules, bigues o taulons.

Travessem el riu Bonaigua en direcció a València on trobarem dos punts més de Memòria Històrica. Seguirem fins a trobar-nos diverses granges de vaques, cabres, ovelles, cavalls i arribarem a València.

 

 

 

km 20 | València d’Àneu

Destaquem, el Castell, que fou l’última fortalesa dels comtes de Pallars, Hug Roger III i Caterina Albert, de gran importància a l’edat mitjana. A la plaça del poble hi trobarem les Falles plantades. La festa, recuperada als anys 80, se celebra el cap de setmana més proper a Sant Pere, on els protagonistes són la canalla. Observarem la façana de l’església de Sant Andreu, un romànic del segle XII, molt modificada, conserva l’absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada.

 

 

km 24.5 | Borén

Sortirem de València per un camí que anirà pujant de mica en mica en mig de roures i amb molt bones vistes de la vall fins a trobar-nos el pantà de Borén. Al poble de Borén hi ha l’església de Sant Martí del segle XVIII, només conserva d’estil romànic la portalada, configurada a partir de dues arquivoltes llises de mig punt, i en l’interior les piques d’oli i baptismal.

Travessem la carretera en direcció a Isil i seguirem per una pujada forta que ens portarà a un tancat de pedra seca extraordinari. D’aquí seguirem riu amunt i abans d’arribar al punt de sortida, a l’altra banda de la riba, veurem l’església romànica de Sant Joan, una de les més destacades de les Valls d’Àneu, que data del segle XII. Cal destacar l’ornamentació d’estil llombard que conforma els tres absis de la capçalera, el conjunt escultòric disposat com a cornisa i la portalada que consta de tres arquivoltes de mig punt en gradació que descansen sobre columnes llises amb capitells esculpits amb rostres humans i animals.

 

km 27 | Isil

Passarem per La Casa de l’Os Bru dels Pirineus, un espai de divulgació i sensibilització al voltant d’una de les espècies més emblemàtiques d’aquestes contrades i, on podrem conèixer, la seva relació amb els habitants de la zona i el seu entorn.
Us esperem, perquè pugueu gaudir d’aquest racó del Pallars Sobirà, de la natura, del romànic, de l’esport i del culte al foc.